.webp)
Rozelin Akgün
Rozelin Akgün est une artiste et chercheuse basée à Diyarbakır (Amed). Formée à l’architecture paysagère, sa pratique associe les biomatériaux, les processus écologiques, la recherche scientifique et les systèmes de savoirs locaux. Dans son travail, elle explore la matérialité, l’agentivité de la matière et les temporalités entremêlées des corps, des environnements et de la vie non humaine. Ses installations, développées à travers une recherche soutenue et une expérimentation des matériaux, restent instables dans leur forme et émergent comme des systèmes dynamiques et fluides façonnés par la transformation, la décomposition et le renouveau. Travaillant avec des substances vivantes et éphémères, elle réfléchit à la perméabilité, à la fragilité et à la coexistence. Parmi ses expositions et projets récents, citons States of the Earth, Yapı Kredi Culture and Arts, Turquie (2024) ; Sediment, < rotor >, Autriche (2024) ; Upcycle Istanbul Art & Design Festival, Müze Gazhane, Turquie (2025) ; Triangle: A Dialogue, Rast Gallery, Turquie (2025) ; et SaDe, Lycée français Saint-Benoît, Turquie (2025).
Projecte de residència: El que roman en la matèria
What Remains in Matter és un projecte basat en la recerca que continua el meu compromís amb els biomaterials, els processos ecològics i les formes de vida més que humanes. Durant la residència, m'agradaria explorar com els materials orgànics poden contenir traces de cura a través de la seva inestabilitat, permeabilitat i transformació. En lloc de tractar la matèria com a substància passiva, m'interessa la seva agència, la seva resposta a les condicions ambientals i les temporalitats que comporta. També m'interessa permetre que la recerca es modeli mitjançant trobades amb el context local, inclosos els seus materials, ritmes ecològics i formes de coneixement situades. A través d'una recerca sostinguda i experimentació material, espero seguir formes i processos que romanen oberts al canvi, la decadència i la renovació. El projecte s'informa tant de la investigació científica com dels sistemes de coneixement locals, i reflexiona sobre la cura com una cosa que també pot prendre formes materials i ecològiques. D'aquesta manera, la recerca roman oberta a qüestions de fragilitat, interdependència i coexistència a través de la vida canviant de la matèria.
