Barcelona

Top Manta proposa una tarda de conversa, tallers i música per parlar del Mediterrani com a frontera, no com a postal turística. Partint de l’experiència migrada, i des de la serigrafia i la costura amb teles africanes reciclades, la proposta connecta cultura, antiracisme i economia social i solidària per defensar el treball digne i la vida sense fronteres.

El projecte d’Adrasha mebrat / መብራት explora la figura del far com a símbol d'orientació i frontera, traduint els seus polsos de llum en ritmes. A través d'enregistraments de camp, poesia visual i arxius personals, articula paisatges sonors que aborden el desplaçament, la comunicació i la pertinença des d'una perspectiva política i sensorial.

L'espectacle s'inspira en el títol manllevat d'una cançó d'Ibrahim Hesnawi, pioner del reggae libi que va iniciar un moviment musical que va patir violència política després de la "Revolució Cultural" de Gaddafi als anys setanta, quan la música es produïa exclusivament per servir a la propaganda ideològica de l'estat. La col·laboració entre els artistes libis Tewa Barnosa i boo.m és una recerca sonora per explorar el reggae com a lloc de resistència en temps en què la solidaritat panafricana és eclipsada i castigada pels sistemes imperials.

NDOX AK NDOX és una performance sonora basada en els viatges successius de persones procedents de l'oest i el nord d'Àfrica a través de l'Atlàntic i el Mediterrani, que connecta trajectòries que representen tant l'esperança com la tragèdia. PASAPORTEMAN tracta aquestes aigües com un cos en coma. A través del so, i acompanyat pels artistes Nusmaïl (Jokkoo), opo (Jokkoo) i 3xOJ (Rahgoul), cerca honrar i reviure aquest cos perquè pugui explicar les seves històries.

El mediterrani és una frontera moltes vegades hostil, però també un punt de convergència cultural entre continents. 14 són els quilòmetres de mediterrani, a la part més estreta, que separen el continent africà de l'europeu. Aquesta sessió musical, construïda en forma de storytelling, explora els gèneres musicals africans que es van filtrar a les cases ia les pistes de ball occidentals amb sons que arribaven del sud i que moltes vegades es reinterpretaven a través d'una diàspora cada cop més diversa i creixent a finals del segle passat i principis de l'actual.

Un joc d’especulació a partir de l’observació directa de tot l’ecosistema que hi ha dins l’aigua. Què hi viu dins el mar? Quins paisatges dibuixa? Quantes criatures diferents viuen dins l’aigua? Com són i com es mouen? Dibuixarem el paisatge d'éssers vius que no veiem amb els nostres simples ulls, un jardí de microorganismes, un planeta nou de ciència-ficció.

Un joc d’especulació a partir de l’observació directa de tot l’ecosistema que hi ha dins l’aigua. Què hi viu dins el mar? Quins paisatges dibuixa? Quantes criatures diferents viuen dins l’aigua? Com són i com es mouen? Dibuixarem el paisatge d'éssers vius que no veiem amb els nostres simples ulls, un jardí de microorganismes, un planeta nou de ciència-ficció.

Simfonia sonora i visual que ens endinsa en els misteris de les profunditats marines i que esdevé, alhora, un cant a la imaginació i a la creació. A partir d’una pel·lícula de l’artista Rosa Tharrats a bord d’un vaixell en una expedició amb el Schmidt Ocean Institute, la performance inclou una banda sonora gestada in situ, en un joc d’improvisació dramàtica i musical conduït pel músic Mau Boada (Esperit!), la cantant Clara Enrich-Genestar i el poeta Gabriel Ventura.

En aquesta ocasió, Ikram Bouloum es reapropia de la seva tècnica com a selectora per presentar “Grive and grievance: listening as learning” una sessió d’escolta en què traça un recorregut a través de diferents generes musicals i arxius sonors, entrant en diàleg amb els seus referents i obrint espai a noves superposicions per abordar qüestions de pertinença poètica.