Barcelona

Simfonia sonora i visual que ens endinsa en els misteris de les profunditats marines i que esdevé, alhora, un cant a la imaginació i a la creació. A partir d’una pel·lícula de l’artista Rosa Tharrats a bord d’un vaixell en una expedició amb el Schmidt Ocean Institute, la performance inclou una banda sonora gestada in situ, en un joc d’improvisació dramàtica i musical conduït pel músic Mau Boada (Esperit!), la cantant Clara Enrich-Genestar i el poeta Gabriel Ventura.

En aquesta ocasió, Ikram Bouloum es reapropia de la seva tècnica com a selectora per presentar “Grive and grievance: listening as learning” una sessió d’escolta en què traça un recorregut a través de diferents generes musicals i arxius sonors, entrant en diàleg amb els seus referents i obrint espai a noves superposicions per abordar qüestions de pertinença poètica.

En aquest taller creatiu, els nens i nenes dissenyaran i crearan postals a partir d'un viatge imaginari a través del Mediterrani. Dibuixant i combinant monuments, paisatges i motius de diversos països mediterranis, i escrivint un missatge curt al dors, descobriran la rica diversitat de cultures, llengües i tradicions de la regió. L'activitat fomenta la imaginació, l'expressió artística i l'alfabetització bàsica a través d'un format senzill però imaginatiu.

"Els vents saben el que els mapes han oblidat" és un taller pràctic i immersiu on es troben el so, els mapes i la imaginació. Els participants habiten un gran mapa del Mediterrani per crear paisatges sonors, històries i narratives especulatives inspirades en el vent.

La Bissaperie és una invocació col·lectiva de la memòria de Frantz Fanon a través d'una lectura compartida dels seus textos i de la preparació de bissap, una beguda de flor d'hibisc. Proposo un espai de trobada amistós i horitzontal centrat en les idees revolucionàries del pensador i una plataforma perquè les persones connectin amb la seva identitat, el seu patrimoni i la seva comunitat.

En el nostre temps de notícies falses, desinformació i manipulacions polítiques, la diferència entre la veritat i la mentida sembla cada vegada menys clara. La intel·ligència artificial pot falsejar les nostres percepcions i les xarxes socials ens tanquen en bombolles que destrueixen la mateixa idea de realitat compartida. En aquest món, quin lloc ocupa la ficció, el vell ofici d’explicar històries que mai no han passat? Poden les novel·les contenir més veritat que la realitat tal com la veiem? El novel·lista colombià Juan Gabriel Vásquez proposa una conversa sobre la nostra relació amb les històries inventades en un món cada vegada més incert.